Pels qui encara no ho sabeu, som en Manel Borrego i la Silvia Covaleda de Púbol, poblet conegut pel famós Castell-Museu de la Gala Dalí.

Un dia vam decidir que passàvem moltes hores asseguts a la cadira a causa de les nostres feines i ens vam dir que això no podia ser. Així doncs, ens vam posar unes esportives, un xandall i una gorra i vam sortir a fora a explorar mon.

La cosa es va anar engrescant i vam canviar les esportives i el xandall per roba de trekking i dia a dia, o setmana a setmana, mirem d'anar assolint objectius.

La veritat és què hi ha coses molt maques que ens envolten i desconeixem totalment.

De vegades la ruta ens surt malament, d'altres ens trobem que els accessos que tenim prevists estan tancats o inaccessibles, però sempre hi ha una alternativa a seguir i un objectiu a aconseguir.

Val la pena!!!

Les nostres rutes

Comapedrosa (Andorra) 100 cims

Comapedrosa (Andorra) 100 cims. 

Excursió al Comapedrosa, que és el cim més alt d'Andorra (2.942m) i pertany als 100cims.

Ruta força dura doncs teníem molt de desnivell (més de 1.500m) ja que es comença a l'estació d'Arinsal que està a 1.422m. Donat que la pujada són 7,5km i el desnivell és molt gran, la pujada és forta des de bon començament.

Anem trobant forces rierols i cascades. Fins i tot en algun punt l'aigua està gelada i es formem estalagmites de gel. Tot i que fa molt bon dia (ni un núvol pujant ni baixant) al baixar trobem que encara no s'ha desfet el gel ... de ben segur que aguanta durant tot el dia als racons que no l'hi toca el sol.

La part inicial són senders ben marcats i força pedregosos. Anem trobant gent pel camí amb els que intercanviem alguna conversa, però no gaire que el cim no dona descans.

Dalt les vistes són fabuloses en totes direccions. Trobem gent que segueix la nostra ruta i altres que tornen per on hem pujat o que baixen per altres llocs.

Ara toca baixa. Voler seguir el track, però no veiem clar el camí, i ens fa l'efecte que és força perillós. Decidim seguir una parella que baixen en direcció dels llacs. Això ens obliga a fer més quilòmetres dels que pensàvem, però la baixada és més fluixa i la veritat que ens va agradar molt.

Tot i aturar-nos per fer-nos l'entrepà al costat del llac, arribem abaix i trobem a la parella que ha fet la baixada forta. Hem fet 5km més que ells i hem trigat el mateix temps per baixar.

Us deixo l'enllaç d'aquesta ruta per si la voleu fer ... (us hem deixat la que fa la tornada pels llacs)

https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/andorra-pico-comapedrosa-2942-m-circular-desde-arinsal-56122190

Km. 17 - Desnivell 1520 m. - Desnivell acumulat 1650 m. - Temps 7h













Sant Patllarí (100 cims)

Sant Patllarí (100 cims). 

Ruta sense massa dificultat, que passa per caminets forestals i senders.

Deixem el cotxe al pàrquing de les Estunes i comencem a caminar passant pel costat del llac. Hi havia un camp ple de cigonyes i altres estaven sobre els nius que fan dalt de pals habilitats per nidificar.

La pujada no és molt forta, però si continua. 

És l'època dels bolets i en trobem molts vora el camí, tot i que no són comestibles ... quina llàstima. 

A mig camí trobem una zona amb molt bones vistes del llac, al costat de can Lluti. Seguim el track i anem pujant cap a l'ermita de Sant Patllari, on també hi ha un refugi.

Després de fer un moix a dalt, toca baixar. Passem per un mirador que no ens deixa obtenir gaire vista del llac ja que està força tapat pels arbres.

Cap al final hi ha un parell de quilòmetres amb fortes baixades no aptes per tots els públics, fins a tornar a les Estunes.

Com que ho vam fer força ràpid i era molt aviat per anar a dinar vam fer una volta al llac, sumant 7,5 km a la ruta principal que us deixo a sota.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-patllari-100-cims-de-la-feec-esencial-desde-banyoles-46287824

Distància 20 km - Desnivell 467m - Desnivell acumulat 482m - Temps 4h 40'





Puigsacalm i Puig de les Àligues

Joanetes. Coll de Bracons - Puigsacalm (100 cims) i Puig de les Àligues (100 cims). 

Avui pugem a dos dels 100 cims situats entre la Garrotxa i Osona i que són força a prop.

El Puigsacalm (1.515m) és una muntanya emblemàtica de Catalunya, i molt concorreguda. El Puig de l'Àliga (1.361m) no és tant conegut ni tant alt, però hi ha menys gent, l'últim tram cal grimpar i té bones vistes.

Comencem la ruta a Coll de Bracons, on hi arribem que encara no ha sortit el sol. Esperem al cotxe una estona que comenci a sortir, doncs és perillòs no veure el camí i fa força fred ;-)

Iniciem la pujada al Puigsacalm, hi ha boscos de faigs i prats d'herba, no hi ha pujades molt fortes i en poca estona som dalt gaudint de les vistes.

Ara toca retrocedir una estona les nostres passes per enganxem el camí cap l'altra cim. Durant la baixada trobem molta gent que va pujant cap dalt. Sort que hem matinat!

Anem seguint el sender, ens parem a recollir bolets (llengües de bou i camagrocs) i, després de grimpar uns metres, arribem a la bandera del Puig de les Àligues.

Estem molt sorpresos doncs en poc més de 3 hores ja hem fet els 2 cims i la ruta total eren més de 7 hores.

Després de petar la xerrada amb uns coneguts que ens trobem dalt, fer-nos la foto i contemplar el majestuós Pedraforca, anem baixant tornant cap el cotxe.

Passem pel bosc de la Grevolosa, fet que ens suma uns quants metres a la ruta, però que està ben marcat i on trobem faigs gegantins i centenaris. Fins i tot ens mengem alguna mora, tot i que ja no és el temps!!!

Us deixo l'enllaç d'aquesta ruta per si la voleu fer ...

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puigsacalm-garrotxa-essencial-i-puig-de-les-aligues-osona-no-essencial-2x100-cims-84638991

Km. 15,71 - Desnivell 564m. - Desnivell acumulat 892m. - Temps 5h 45'








Sant Andreu de Gurb-La Creu de Gurb-Serrat de la Noguera-Sant Roc-Bosc Encantat

Sant Andreu de Gurb-La Creu de Gurb-Serrat de la Noguera-Sant Roc-Bosc Encantat. 

Comencem la nostra ruta a Sant Andreu de Gurb, on hi ha un castell molt restaurat. Aparquem al costat del cementiri.

El cim no és massa alt (852m) i s'hi arriba ràpid, doncs al quilòmetre 1,5 ja som a dalt de la Creu.

Tenim una forta pendent per un sender, però el camí està ben senyalitzat i sembla que puges escales doncs hi ha un bon tros on estan excavats els esglaons al terra.

No hem tingut sort i avui hi ha força boira i des de dalt no es veu res, tot i que el cim està net, enlairat i permet tenir vistes cap els 4 costats.

Fem la baixada i després es puja al serrat de la Noguera, on toca grimpar. Aquí dalt hi ha una bona plana plena de camps sembrats, que rodegem. La resta de la ruta es fa per camins de terra i senders.

Passes al costat de la Pinassa (un pi no massa gruixut, però si molt alt). Arribes a la petita ermita de Sant Roc (en bon estat).

Finalment, just a punt d'arribar a Sant Andreu de Gurb hi ha el bosc encantat, on hi ha un rierol i al voltant tot de figures que animen el camí. Fins i tot s'ha de mirar enlaire, doncs algunes pengen dels arbres.

Us deixo l'enllaç d'aquesta ruta per si la voleu fer ...

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-andreu-de-gurb-la-creu-de-gurb-serrat-de-la-noguera-sant-roc-bosc-encantat-8840032

Km. 14,03 - Desnivell 305m. - Desnivell acumulat 533m. - Temps 3h 55'







Puig d'Esquers( 100 cims), les Orelles de la Mula i les Barbes del Boc

Puig d'Esquers (100 cims), les Orelles de la Mula i les Barbes del Boc. 

Ruta força dura degut a un terra molt pedregós i pujades molt fortes.

La sortida és a Molinàs, poblet de 4 cases que està a uns 3,5 Km. de Colera. Des de Colera hi ha un camí força dolent pel cotxe que ja ens anticipa les dificultats que ens trobarem.

Comencem a pujar des de l'inici, fins arribar al castell de Molinàs (que està en runes). Seguim pujant cap el Puig d'Esquers seguint el track que ens fa anar per corriolets mal marcats. Sort que tenim el cim al davant i això ens va orientant.

Arribem dalt i tenim una vista de 360 graus que val la pena gaudir una estona: Port de la Selva, la badia de Roses, el castell de Torroella i l'inici del Pirineu cap a l'altre costat.

Seguim la carena cap a França, trobem l'ermita de Sant Miquel de Colera i arribem al coll d'Artigues.

A partir d'ara toca tornar a pujar de valent, sort que el camí està ben marcat. Arribem dalt de les Orelles de la Mula. Quines vistes més impresionants!! Es veu Cerbère cap un costat i la costa Brava i les terres gironines per l'altra. Aquí dalt et sents el rei del mon.

A la baixada seguim una bona estona la frontera i arribem a un punt on trobem el camí ben embardissat i hem de tirar per un altre costat fent una bona volta per poder seguir el track.

Anem baixant per un camínet estret amb moltes pedres que ens fan ensopegar més d'una vegada, fins arribar a Molinàs.

Us deixo l'enllaç d'aquesta ruta per si la voleu fer ...

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/rutes-senderisme/puig-desquers-les-orelles-de-la-mula-i-les-barbes-del-boc-34192470?showFollow=1

Km. 14,2 - Desnivell 630 m. - Desnivell acumulat 775 m. - Temps 5h 40'

PD. No puc deixar fotos de la ruta degut que a la tornada ens vam parar a la platja de Colera i sembla ser que l'aigua amb sal de la platja no li va bé al mòbil jeje